expedient

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əks.pə.ðiˈen/
	balear /əks.pə.ðiˈent/, /əks.pə.ðiˈen/
Occidental:	nord-occidental /eks.pe.ðiˈen/
	valencià /eks.pe.ðiˈent/, /eks.pe.ðiˈen/

• Rimes: -ent
• Etimologia: Del llatí expediens, segle XIX.

expedient m. ‎(plural expedients)

1. Conjunt ordenat de documents que fan referència a un mateix tema, especialment sobre la trajectòria acadèmica d'algú, en què s'anoten les seves faltes.

   «Són especialment interessants per a l'objecte del nostre estudi unes cobles, en castellà, que denuncien la clerogàmia i vida poc edificant del rector d'Arnes, Tomàs Fort, datades el 1600, segons l'expedient informatiu.» (Enric Querol Coll, Estudis sobre cultura literària a Tortosa a l'Edat Moderna, 2006)

• dossier

• expedientar

• arxiu, document

expedient

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de expedientar.

• expediento, expediente

• Síl·labes: ex·pe·di·ent (4)

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot