Vés al contingut

Groc

De Viquidites
Groc
Tonalitats del groc
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

El groc és aquell color que té una longitud d'ona compresa entre els 565 nm i els 590 nm. El groc és el complement del blau, i com a tal, els pigments grocs absorbeixen la llum blava.

  • Groc Només el boll, encens daurat,
    al sol, que és or, retorna.
    Adéu-siau, espiga i blat![1]
«Per al pàmpol del llum d'una dama criolla» a Bestiari, 1937. — Pere Quart
  • Quan vaig veure que el tren enfilava un paisatge de terres altes, muntanyós [...] amb les flors grogues de la ginesta [...] em semblà trobar-me altra vegada a la meva terra materna.[2]
«Illes mediterrànies: De Còrsega a Malta» a Les illes, 1970. — Josep Pla
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006.

Dites populars

[modifica | modifica el codi]
(var.) A Castelldefels són grocs i Sitges són gitanos.[5]
(var.) A Vilanova són boters, i a Sitges són gitanes, a Castelldefels són grocs, i a Barcelona les dames.[6]
Dita popular Fa referència a la febre groga que era típica de Castelldefels, i al caràcter comercial dels habitants de Sitges.
  • Anirem a can Pistraus i farem una bullida, la farem de groc i blau i també color d'oliva.[7]
Dita popular Can Pistraus fa referència a una antiga taverna ubicada a la muntanya de Montjuic, focus de joc, vici i corrupció de tota mena.

Frases fetes i locucions

[modifica | modifica el codi]
  • Ésser groc com la cera.[8]
(var.) Estar groc com la cera.[8]
Frase feta Ésser (o estar) extraordinàriament pàl·lid.
  • Estar com un pa de cera.[9]
Frase feta Estar molt esblanqueït o groc.

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. Oliver, 1975, p. 138.
  2. Pla, 1986, p. 66.
  3. Catalunya. Generalitat. «Estatut d'autonomia de Catalunya 2006». Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2006. Arxivat de l'original el 1501005497. [Consulta: 11 octubre 2012].
  4. 4,0 4,1 Parés i Puntas, 1999.
  5. Campmany i Guillot, Josep «Recull de folclore gavanenc». Centre d’Estudis de Gavà, (desembre 1998).[Enllaç no actiu]
  6. Piñeiro Costán; Ramos Ruiz; Puigmalet, 2013, p. 292.
  7. Amades, 1936.
  8. 8,0 8,1 «Cera». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 12 juny 2014].
  9. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «cera». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]