Vés al contingut

X-SAMPA

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

L'Alfabet Fonètic Estès SAM (X-SAMPA) és una variant de SAMPA creada el 1995 per John Christopher Wells, catedràtic de fonètica a la Universitat de Londres. Aquesta variant es va dissenyar amb l'objectiu d'unificar els diferents alfabets SAMPA i estendre'ls per a arribar a cobrir tots els trets que ara cobreix l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI).

El resultat ha estat un alfabet fonètic inspirat en el SAMPA que empra els 7 bits del codi ASCII.

  • Els símbols de AFI que són lletres minúscules ordinàries tenen el mateix valor en X-SAMPA i en AFI.
  • En X-SAMPA s'usa la barra inversa \ com a caràcter de fuita per a crear un nou símbol. Per exemple O és un so diferent de O\, amb el qual no manté cap relació.
  • Els diacrítics en X-SAMPA se situen posteriorment al símbol que modifiquen. Exceptat en el cas de ~ per a la nasalització, = per a consonant sil·làbica, i ` pels retroflexes i roticitat. Els diacrítics s'uneixen al símbol que modifiquen mitjançant una línia de subratllament _.
  • Els nombres del _1 al _6 s'empren per als diacrítics que denoten el nombre del to en una expressió determinada.

Lletres minúscules

[modifica]
X-SAMPA AFI AFI Descripció Exemples
a a vocal oberta baixa frontal no arrodonida francès dame [dam], espanyol pare [paD4i]
b b oclusiva bilabial sonora anglès bed [bEd], francès bon [bO~]
b_< ɓ bilabial implosiva sonora
c c palatal oclusiva sorda hongarès latyak [lAcAk]
d d oclusiva alveolar sonora anglès dog [dQg], francès doigt [dwa]
d' ɖ retroflexa oclusiva sonora
d_< ɗ dental/alveolar implosiva sonora
vocal frontal, no arrodonida, mig tancada francès ses [es]
f f labiodental fricativa sorda espanyola fi [fi]
g g oclusiva velar sonora anglès go [g@u], francès longue [el~g]
g_< ɠ velar implosiva sonora
h h glotal fricativa sorda anglès house [haUs]
h\ ɦ glotal fricativa sonora
i i vocal frontal, tancada, tibant, no arrodonida espanyol si [si]
j j palatal aproximant espanyol hi ha [aj], anglès yes [jEs], francès yeux [j2]
j\ ʝ palatal fricativa sonora
k k velar oclusiva sorda espanyol carro [karo]
alveolar lateral aproximant espanyol llei [lej]
l' ɭ retroflexa lateral aproximant
l\ ɺ sonora alveolar lateral vibrant simple
m m bilabial nasal espanyol mes [mes]
n n alveolar nasal espanyol no [no]
n` ɳ retroflexa nasal suec hörn [h2:n`]
o o vocal mig tancada, posterior, arrodonida espanyol ull [oxo]
bilabial oclusiva sorda espanyol gos [però]
p\ φ bilabial fricativa sorda japonès fu
uvular oclusiva sorda
r r alveolar vibrant múltiple espanyol gos [però]
r` ɽ retroflexa vibrant simple
r\ ɹ (post-)alveolar aproximant sonora
r\` ɻ retroflexa aproximant
alveolar fricativa sorda espanyol sí [si]
s' ʂ sorda retroflexa fricativa
s\ ɕ alveolopalatal fricativa sorda
t t alveolar oclusiva sorda espanyol el teu [el teu]
t' ʈ sorda oclusiva retroflexa
o o vocal arrodonida posterior tancada tibant espanyol el seu
labiodental fricativa sonora anglès vest [vEst], francès voix [vwa]
v\ (or P) ʋ labiodental aproximant
w w labiovelar aproximant espanyol bé [bweno], anglès west [wEst], del francès oui [wi]
x x velar fricativa sorda espanyol caixa [kaxa]
x\ ɧ postalveolar i velar fricativa sorda
i i vocal frontal tancada arrodonida tibi francès el teu [ty]
z z alveolar fricativa sonora anglès zoo [zu:], francès assot [azOt]
z` ʐ sonora retroflexa fricativa
z\ ʑ alveolopalatal fricativa sonora

Lletres majúscules

[modifica]
X-SAMPA AFI AFI Descripció Exemple
A ɑ vocal oberta posterior no arrodonida de l'anglès start [stA:rt]
B β bilabial fricativa sonora
B\ ʙ bilabial vibrant sonora evoca la interjecció “brrr” (en sentir esgarrifança)
C ç palatal fricativa sorda alemany ich [iC] o welche [vElC@]; anglès human [Cjum@n] (encara que les transcripcions de l'anglès solguin emprar "[hj]" en lloc de "[çj]")
D ð dental fricativa sonora anglès then [Den]
ɛ vocal mig oberta frontal no arrodonida francès même [mEm]
F ɱ labiodental nasal anglès emphasis ["Eff@sis] (en parla ràpida, si no ["Emf@sis])
G γ velr fricativa sonora grec gamma
G\ ɢ uvular oclusiva sonora
G\_< ʛ uvular implosiva sonora
H ɥ semivocal labiopalatal francès huit [Hi]
H\ ʜ epiglotal fricativa sorda
I ɪ vocal laxa tancada frontal no arrodonida anglès kit [kIt]
I\ vocal tancada central laxa no arrodonida, no apareix a l'AFI
J ɲ palatal nasal espanyol any [all]
J\ ɟ palatal oclusiva sonora hongarès egy [EJ\]
J\_< palatal implosiva sonora
K ɬ alveolar lateral fricativa sorda galés llaw
K\ ɮ alveolar lateral fricativa sonora
ʎ palatal lateral espanyol clau [LaBe] (sense ieisme), italià famiglia
L\ ʟ velar lateral sonora
M ɯ vocal tancada posterior no arrodonida coreà o
M\ ɰ velar aproximant espanyol foc [fweM\o]
ŋ vetllar nasal anglès thing [TIN]
N\ ɴ uvular nasal japonès sant [sant\]
O ɔ vocal arrodonida mig oberta posterior anglès britànic thought [TO:t]
O\ ʘ clic bilabial
P (or v\) ʋ labiodental aproximant
ɒ vocal oberta posterior arrodonida anglès britànic lot [lQt]
R ʁ uvular fricativa sonora francès roi [Rwa]
R\ ʀ uvular vibrant sonora
ʃ palatoalveolar fricativa sorda anglès ship [SIp]
T θ dental fricativa sorda espanyol vegada (sense seseo), anglès thin [TIn]
O ʊ vocal arrodonida posterior tancada laxa anglès foot [fUt]
O\ vocal central laxa tancada arrodonida, no apareix a l'AFI
ʌ vocal mig oberta no arrodonida anglès strut [strVt]
W ʍ labial-velar fricativa sorda escocès when
X χ uvular fricativa sorda galés bach
X\ ħ farinjal fricativa sorda àrab ha’
I ʏ vocal laxa tancada frontal arrodonida alemany hübsch [hYpS]
Z ʒ palatoalveolar fricativa sonora anglès measure ["mEZ.O@]

Altres símbols

[modifica]
X-SAMPA AFI AFI Descripció Exemple
. trencament sil·làbic
" ˈ accent primari
% ˌ accent secundari
& ɶ vocal oberta frontal arrodonida danès drømme
' (or _j) ʲ palatalitzada
* símbol indefinit, SAMPA's “conjunctor”
- separador
/ indeterminació en vocals franceses
{ æ vocal frontal no arrodonida gairebé oberta anglès trap [tr{p]
} ʉ vocal tancada central arrodonida suec sju
1 ɨ vocal tancada central no arrodonida galés el teu
2 ø vocal mig tancada, frontal, arrodonida francès deux [d2]
3 ɜ vocal central llarga anglès britànic nurse [n3:s]
3\ ɞ vocal mig oberta, central, arrodonida
4 ɾ alveolar vibrant simple espanyol però; anglès nord-americà better
5 ɫ dark l; vegeu també _i de l'anglès milk [la meva5k]
6 ɐ schwa oberta de l'alemany besser [bes6]
7 ɤ vocal no-arrodonida mig tancada posterior
8 ɵ vocal no-arrodonida mig tancada central del suec buss
9 œ vocal arrodonida frontal mig oberta francès neuf [n9f]
 : ː llarga
 :\ ˑ mitjà llarga l'estonià destria tres extensions vocàliques diferents
< començ de notació no segmental (ex.: SAMPROSA)
<\ ʢ epiglotal fricativa sonora
> fi de notació no segmental
>\ ʡ epiglotal oclusiva
? ʔ aturada glotal alemany Verein [fe6?aIn], també del danès stød
?\ ʕ farinjal fricativa sonora de l'àrab ‘ayn
@ ə schwa de l'anglès banana [b@"nA:n@] (britànic) [b@"n{n@] (nord-americana)
@\ ɘ vocal central mig tancada no arrodonida
^ upstep
! downstep
!\ ǃ retroflexe clic
minor (foot) group
\ ǀ clic dental
major (intonation) group
\|\ ǁ clic lateral
=\ ǂ clic alveolar
-\ ̮ linking mark

Diacrítics

[modifica]
X-SAMPA AFI AFI Descripció
_" ¨ centralitzada
_+ ˖ avançada
_- ˗ retreta
_/ ˇ ascendent
_0 ̥ sorda
_< implosiva
= (or _=) ̩ sil·làbica
_> ʼ ejectiva
_?\ ˤ farinjalitzada
_\ ˆ to descendent
_^ ̯ no sil·làbica
_} ̚ realització inaudible
` ˞ roticidad en vocals, retroflexió en consonants (AFI utilitza diferents símbols per a consonants, vegeu t' com a exemple)
~ (or _~) ~ nasalització
_A ̘ arrel de la llengua avançada
_a ̺ apical
_B ̏ to extra baix
_B_ to baix ascendent
_c ̜ poc arrodonit
_d ̪ dental
_ ~ velaritzat o farinjalitzat; vegeu també 5
<F> caiguda global
_F ^ to descendent
_G ˠ velaritzat
_H ˊ to alt
_H_T to alt ascendent
_h ʰ aspirada
_j (or ') ʲ palatalitzada
_k ̰ veu xerricant
_ ` to baix
_ ˡ lateral
_M ¯ to mitjà
_m ̻ laminal
_ ̼ linguolabial
_n n nasal
_O ̹ arrodonit
_o ˕ descendit
_ ̙ arrel de la llengua retreta
<R> ascensió global
_R ˇ to ascendent
_R_F to ascendent descendent
_r ˔ ascendit
_T ˝ to extra alt
_t ̤ veu velada
_ ˬ sonora
_w ʷ labialitzada
_X ˘ extra breu
_x ˟ mig centralitzada