Vés al contingut

Gaston Rahier

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGaston Rahier

Amb la Suzuki 125 a Montgai el 1978 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r febrer 1947 Modifica el valor a Wikidata
Chaineux, Herve (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 febrer 2005 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Creil (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer Modifica el valor a Wikidata
SepulturaChaineux, Herve, allée centrale, 13 Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsGastounet Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,64 m Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot de motociclisme Modifica el valor a Wikidata
Esportral·li raid (1983–2000)
motocròs (1967–1982) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Facebook: 100063497499643 Modifica els identificadors a Wikidata

Gaston Rahier (Chaineux, Herve, 1 de febrer de 1947 - Creil, 8 de febrer de 2005)[1][2] va ser un pilot de motociclisme belga, tres vegades Campió del Món de motocròs amb Suzuki i dues vegades guanyador del Ral·li Dakar amb motocicleta BMW.[3][4]

Home de poca estatura (feia 1,64 m) i gran bonhomia, era conegut afectuosament com a Gastounet.[5]

Resum biogràfic

[modifica]

Rahier va començar competint en motocròs a Bèlgica amb la marca txecoslovaca ČZ i després amb OSSA, destacant en les competicions de mitjana i petita cilindrada. A mitjan dècada de 1970, ja com a pilot oficial de Suzuki, dominà durant anys la categoria dels 125cc,[6] aconseguint-ne els tres primers campionats mundials disputats: els de 1975 a 1977 (fins aleshores, d'aquesta cilindrada només se n'havia disputat un Campionat d'Europa les temporades de 1973 i 1974).

El 1977 rebé el Trofeu belga al mèrit esportiu.[7] El 1981, quan ja portava anys d'èxits internacionals i havia pilotat per a Yamaha i Gilera, patí un seriós accident que va estar a punt de costar-li la pèrdua d'una mà i que acabà definitivament amb la seva carrera en el motocròs.[5]

La BMW que pilotà al Dakar el 1985
Carrera esportiva
NacionalitatBèlgica Bèlgica
EquipsOSSA, ČZ, Husqvarna, Suzuki, Yamaha, Gilera, BMW
RècordsVencedor en més de 1.000 curses
Palmarès en motocròs
C. Món 125cc3 (1975 - 1977)
GP guanyats30
MXDN1 (1976)
Trophée4 (1974 - 1976, 1978)

C. d'Austràlia2 (1975, 125 i 250cc)
C. de Bèlgica4 250cc (1970, 1975-76, 1978)

Coupe Avenir1 (1967)
Palmarès en raids
Ral·li Dakar2 (1984 - 1985)
Ral·li dels Faraons3 (1984 - 1985, 1988)

El 1983, recuperat de la lesió, va reaparèixer inesperadament en el Ral·li Dakar amb una motocicleta BMW R80 GS,[8] formant equip amb un dels millors especialistes en la prova, Hubert Auriol. Tot i ser la seva primera participació al Dakar, Rahier liderà la prova des d'Algèria fins que hagué d'abandonar per caiguda. Sense desmoralitzar-se, reaparegué el 1984 i guanyà la prova de forma incontestable.[5] El 1985, essent ja el principal pilot de BMW (Auriol havia canviat a Cagiva), Gaston Rahier tornà a guanyar el Dakar. Aquell any va ser triat esportista belga de l'any.

El 1988, BMW abandonà els raids i Rahier muntà un equip juntament amb Suzuki per a córrer amb la DR800. Amb aquella moto guanyà el Ral·li dels Faraons d'aquell any. Durant anys, obtingué tan bons resultats al Dakar que arribà a esdevenir una llegenda entre els seguidors d'aquesta cursa, fins al punt que se'l coneixia com a «el petit home de reputació gegant». La seva llarga carrera esportiva, iniciada quan tenia setze anys, va durar fins al 2000.

Gaston Rahier s'instal·là a França, concretament a l'Oise, on es dedicava als seus negocis i feia de mànager de joves campions de motocròs.[5] Atesa la seva experiència en raids africans, ell mateix n'organitzà més tard alguns com ara el Rallye Gaston Rahier Classic o el Rallye Raid de Mongolie el 2001.[7]

El 8 de febrer del 2005, poc després d'haver fet 58 anys, Gaston Rahier es va morir al centre hospitalari de Creil, víctima d'un càncer que patia des de feia dos anys.[2][5] Va ser enterrat a Chaineux.

Palmarès

[modifica]

Palmarès internacional en Motocròs

[modifica]
Any Motocicleta Campionat del Món Per equips[a]
250cc 125cc MXDN Trophée
1969 OSSA 37è -
1970 ČZ 16è -
1971 ČZ 11è -
1972 Husqvarna 13è -
1973 Suzuki 20è -
1974 Suzuki - 1r
1975 Suzuki - 1r 1r
1976 Suzuki - 1r 1r 1r
1977 Suzuki - 1r
1978 Suzuki - 2n 1r
1979 Yamaha - 3r
1980 Gilera - 10è
1981 Gilera -
1982 Suzuki 15è -
1983 Suzuki 22è -
Total títols 0 3 1 4
  1. La classificació consignada a MXDN i Trophée fa referència a la posició final obtinguda per l'equip estatal

Palmarès al Ral·li París-Dakar

[modifica]
Any Motocicleta Posició
1983 BMW Abandó
1984 BMW 1r
1985 BMW 1r
1986 BMW 14è
1987 BMW 3r
1988 Suzuki
1989 Suzuki 11è
1990 Suzuki
1991 Suzuki 13è
Total victòries 2

Referències

[modifica]
  1. Pupo, Ricardo. «Gaston Rahier. "Le petit belge"» (en portuguès). motosclassicas70.com.br, agost 2005. [Consulta: 15 novembre 2009].
  2. 2,0 2,1 «Gaston Rahier est décédé à Creil» (en francès). leparisien.fr. Le Parisien, 09-02-2005. [Consulta: 15 novembre 2009].
  3. «Profile - Gaston Rahier» (en anglès). bestsports.com.br. [Consulta: 15 novembre 2009].
  4. De la Torre, Juan Pedro «Campeones esenciales. Gaston Rahier» (en castellà). Moto Verde. Motor Press Ibérica [Madrid], núm. 478, maig 2018, p. 72.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Gaston Rahier s'éteint à Paris» (en francès). moto-net.com, 09-02-2005. [Consulta: 15 novembre 2009].
  6. Ramkema, Wim; Heese, Jan. «Moto Cross - Gaston Rahier». A: Grand Prix - Libro para cromos (en castellà). Bilbao: Publicaciones Fher, 1977, p. 23 (Àlbum de cromos). D.L. BI-1027-77, No. Reg. 4070-77. ISBN 84-243-1359-3. 
  7. 7,0 7,1 «Décès du triple champion du monde de moto-cross Gaston Rahier» (en francès). lerepairedesmotards.com, 08-02-2005. [Consulta: 15 novembre 2009].
  8. «Dakar Retrospective 1979-2005» (PDF) (en anglès). castrol.com. Arxivat de l'original el 25 de maig 2010. [Consulta: 15 novembre 2009].

Enllaços externs

[modifica]
  • Pàgina de tribut a Gaston Rahier (anglès)
  • Imatge de Rahier provant la Yamaha Téneré el 1984