Vés al contingut

Abastament en vol

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Avió d'abastament KC-135R Stratotanker amb caces F-15 i F-16 en una missió d'entrenament de re-proveïment en vol.

L'abastament en vol,[1] també conegut com a reproveïment en vol o per les sigles AAR (de l'anglès aerial refueling) és un mitjà polivalent per a augmentar l'abast i l'autonomia en vol d'avions militars. El reproveïment en vol és una operació quotidiana realitzada pels avions militars de les forces aèries de l'OTAN i de la resta del món.[2]

Les operacions d'AAR impliquen una proximitat entre l'avió d'abastament i el receptor. Es transfereix el combustible entre els avions nodrissa i els receptors via una mànega flexible i una cistella que conté la vàlvula o una llança rígida anomenada 'boom'. Els països de l'OTAN tenen una normativa comuna per a aquest tipus d'operacions explicada a la publicació ATP-56 (A) Arxivat 2004-02-23 a Wayback Machine.

« Actualment, per a casos d'emergència, cada cop hi ha més avions que poden re-proveir des d'altres avions d'una categoria semblant sense que calgui esperar un avió d'abastament…(vegeu fotografies) »

Sistemes

[modifica]
Un C-5 Galaxy s'aproxima a la perxa d'un KC-135R.
Un De Havilland Sea Vixen fent benzina des d'un altre De Havilland Sea Vixen mitjançant sistema sonda i cistella, Farnborough Air Show, dècada de 1960.
Un HC-130P re-proveint en vol a un helicòpter HH-60 Pave Hawk mitjançant el sistema sonda-cistella.

S'usen dos mètodes diferents per connectar un avió d'abastament a una aeronau receptora: el sistema de perxa i receptacle, i el sistema de sonda i cistella . Hi havia un sistema menys popular ( ala - ala ) que ja no s'utilitza.

Perxa i receptacle

[modifica]

La perxa o perxa de re-proveïment en vol és un tub rígid telescòpic amb superfícies de control de vol mòbils que un operari de l'avió d'abastament s'estén i inserida en un receptacle de l'aeronau receptora. Tots els avions d'abastament equipats amb aquest sistema (KC-135 Stratotanker, KC-10 Extender, etc.), Tenen una única perxa, i només poden reproveir simultàniament a una aeronau amb aquest mecanisme.

Avantatges
  • Es poden aconseguir grans cabals de combustible (fins a 1.000 galons, quasi 3.800 litres, per minut en el KC-135) gràcies al major diàmetre del conducte de la perxa, requerint menys temps per completar les operacions de re-proveïment en comparació amb els sistemes sonda-cistella.
  • El mètode de perxa elimina la necessitat que el pilot de l'aeronau receptora (moltes vegades avions grans i poc maniobrables) hagi de realitzar maniobres de precisió per a introduir la sonda a la cistella, que és fàcil de realitzar amb aeronaus petites com els caces, però molt difícil o impossible amb avions grans.
  • Un avió d'abastament amb sistema de perxa pot ser equipat amb un adaptador que el fa compatible amb les aeronaus proveïdes de sonda i cistella.
Desavantatges
  • El cost de formar i emprar l'operari de la perxa.
  • Complexitat de disseny de l'avió d'abastament.
  • Només pot proveir un avió receptor simultàniament.
  • No pot ser usat per a reproveir a la major part d'helicòpters.
  • Els avions de caça no poden rebre el combustible al cabal màxim de la perxa, això requereix que els avions d'abastament redueixin la pressió de proveïment quan atenen a aquest tipus d'avions,[3] reduint l'avantatge del sistema de perxa sobre el sistema de sonda-cistella.[4]

Sonda i cistella

[modifica]

Aquest mètode utilitza una mànega flexible que penja de l'avió d'abastament. L'extrem de la mànega està unida mitjançant una vàlvula amb una cistella (semblant a un volant de bàdminton) que estabilitza la mànega i proporciona un embut que facilita la inserció de la sonda de l'aeronau receptora. La sonda del receptor és un braç o pal rígid que situat en el seu morro (o al fuselatge) sol estar retret quan no s'usa, especialment en avions ràpids.

Referències

[modifica]
  1. «Abastament en vol». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Jorge García de la Costa Terminologia aeronàutica
  3. KC-135 Aerial refueling Manual T 1-1C-1-3.
  4. Bolkcom, Christopher. 1 Air Force Aerial refueling Methods: Flying Boom versus Hose-and-drogue. US Congressional Research Service via CRSWeb, 11-05 - 2005 [Consulta: 1r abril 2009]. [Enllaç no actiu]

Vegeu també

[modifica]