Saltar al conteníu

Islles Wessel

Coordenaes: 11°30′S 136°25′E / 11.5°S 136.42°E / -11.5; 136.42
De Wikipedia
Islles Wessel
Situación
PaísBandera de Australia Australia
Territorio continental australiano (es) TraducirBandera de Territoriu del Norte Territoriu del Norte
Tipu grupu d'islles
Asitiáu en Mar d'Arafura
Coordenaes 11°30′S 136°25′E / 11.5°S 136.42°E / -11.5; 136.42
Islles Wessel alcuéntrase n'Australia
Islles Wessel
Islles Wessel
Islles Wessel (Australia)
Datos
Altitú media 1 m
Cambiar los datos en Wikidata

Les Islles Wessel son un grupu d'islles despoblaes nel Territoriu del Norte d'Australia. Estiéndense nuna llinia más o menos recta dende la badea de Buckingham Bay, la península de Napier de la Tierra d'Arnhem, y la islla d'Elcho, al nordeste.

La Islla de Marchinbar ye la más grande del grupu. Otres islles inclúin la islla d' Elcho, Rimbija (la islla más alloñada), Guluwuru, Raragala, Stevens, Burgunngura, Djeergaree, Yargara, Drysdale, Jirrgari, Graham, Alger, Abbott y la islla de Howard.[1]

La islla Bumaga y la islla Warnawi, dambes parte del grupu de les islles Wessel, tamién formen parte de les Islles Cunningham.

Les islles Wessel constituyíen les tierres natives de los Nango o Yan-nhaŋu.[2]

Monedes de Marchinbar

[editar | editar la fonte]

En 1944, el soldáu australianu Morry Isenberg atopó nueve monedes soterraes na arena un día mientres pescaba cuando taba destináu na islla de Marchinbar. En 1979 unvió estes monedes pa ser autentificaes. Cuatro de les monedes fueron atopaes como de la Compañía Neerlandesa de les Indies Orientales, ente que los otros cinco fueron determinaes como del Sultanatu de Kilwa en Tanzania. El so re-exame dio llugar a muncha especulación sobre cómo llegaron estes monedes africanes medievales a Australia.[3] Otra moneda, que se cree que yera de Kilwa, apaeció na islla d-Elcho, onde foi atopada pol arqueólogu aficionáu Past Masters Mike Hermes en 2018.[4]

Descubrimientu européu y nomamientu

[editar | editar la fonte]

Les islles fueron cartografiaes y nomaes por una espedición holandesa que zarpó de Banda Neira pa esplorar les mariñes de Nueva Guinea y la Tierra del Sur siguiendo los descubrimientos realizaos en 1623 por Jan Carstensz y Willem van Colster (que nomaron Arnhem Land pol so barcu Arnhem).[5][6] La espedición usó dos pequeños yates que fueren prefabricaos nos Países Baxos y fueron ensamblaos nes islles Banda, el Cleen Amsterdam y el Wesel.[7]

Los barcos zarparon el 17 d'abril de 1636 sol mandu de Gerrit Thomas Pool, que morrió en Nueva Guinea namái 11 díes dempués. El comerciante Pieter Pieterszoon asumió'l mandu y siguió'l viaxe, tornando a Banda. Amás del Wesel Eilanden, nomáu n'honor al barcu, Pietersen describió la Península de Coborg, la islla de Melville (Roode hoek), y l'estrechu de Dundas (que malidentificó como una badea). 170 años más tarde, Matthew Flinders decidió caltener el nome de les islles, anque lu modificó llixeramente a Wessel. Les ciudaes d'Arnhem y Wesel, fontes finales de los nomes de la Tierra d'Arnhem y les Islles Wessel, tán dixebraes namái per 60 km.

Historia posterior

[editar | editar la fonte]

Gran parte de la población de les Islles Wessel foi desaniciada pola viruela. Pudo ser introducida dende Makassar por comerciantes mientres la década de 1790, anque tamién hai evidencia de que la viruela estendióse dende Sydney Cove, dempués de que "varios asuntos" fueren llevaos ellí en 1788 pola Primer Flota. Esta materia seco de les tieces de la viruela foi usada nuna técnica llamada "variolación", que foi usada como protección contra la enfermedá enantes del desenvolvimientu de la vacunación. A principios del sieglu XIX, munchos de los clanes Yolngu fueren esaniciaos.[8]

Mientres la Segunda Guerra Mundial, una cadena de puestos d'observación fueron establecíos a lo llargo de les islles Wessel. Un cazamines, el Patricia Cam, foi fundíu por un avión flotante xaponés el 22 de xineru de 1943. Un relatu de los Yolngu del incidente ya intentos de salvar a los supervivientes foi sacáu d'unu d'ellos, Narritjin Maymuru.[9]

Estensión y xeografía

[editar | editar la fonte]
Territoriu del norte d'Australia.

Les islles estiéndense nuna llinia más o menos recta dende la badea de Buckingham Bay la península de Napier de la Tierra d'Arnhem, y la islla d' Elcho, al nordeste. La Islla de Marchinbar ye la más grande del grupu. Otres islles inclúin la islla d'Elcho, la islla de Rimbija (la islla más alloñada), Guluwuru, Raragala, islla de Stevens, Burgunngura, Djeergaree, Yargara, islla de Drysdale, islla de Jirrgari, islla de Graham, islla Argel, islla d'Abbott y islla de Howard.

La islla Bumaga y la islla de Warnawi, dambes parte del grupu de les islles Wessel, tamién formen parte de les Islles Cunningham.

Marchinbar tien depósitos de Bauxita.[10] La mayoría mineros que se ganen la vida estrayendo bauxita de la península de Gove en Nhulunbuy son del pueblu Yolngu que viven nos sos pueblos d'orixe, como lo fixeron mientres 60.000 años, parte de la civilización continua más antigua que queda na Tierra.

La mayoría de les sos badees nun tienen nome, con namái tres nomes, incluyendo Picture Bay.

Los vientos alisios golpeen la mariña pel este gran parte del añu, pero nel branu los vientos del oeste son prevalentes, y el llau este ye más calmáu, pero suxetu a fuertes precipitaciones, creando munches cascaes.[11]

La mariña, los estuarios y los montes de sabana d'East Arnhem Land tán llaraos de cocodrilos d'agua salao más grandes de tol mundu.

Tresporte

[editar | editar la fonte]

Los habitantes llocales visiten les islles en barcu. Los turistes pueden llegar al Aeropuertu de Gove dende Cairns usando Airnorth, y facer visites dende ellí.[11]

Población

[editar | editar la fonte]

Nun hai asentamientos permanentes nes islles.

Ecoloxía

[editar | editar la fonte]

Protección

[editar | editar la fonte]

Wessel ye'l nome de la subrexón IBRA basada na área de les islles, y tamién como de la reserva marina de la Mancomunidá.[12]

L'archipiélagu ye conocíu pola so biodiversidá y alluga delles Especies en peligru.[13]

Restos de plásticos

[editar | editar la fonte]

Investigadores de la Universidá Charles Darwin informaron a principios de 2022 que'l problema de los desechos de plásticu que lleguen a les islles yera un problema que va a peor. Munchos tipos de plásticos, incluyendo apareyos de pesca, redes pantasma, botelles de plásticu, cartones y espluma de poliestirenu, emporcaron cada vez más les mariñes dende'l primer estudiu en 2011, y ye probablemente'l peor del norte d'Australia. Los Gumurr Marthakal Rangers xestionaron l'área dende 2016, y tán esmolecíos poles borrafes, pero precisen ayuda y financiamientu continuu pa llimpialo, yá que'l problema ye bien grande.[13]

Referencies

[editar | editar la fonte]
  1. «Wessel Islands, Northern Territory travel guide: A spectacular, forgotten part of Australia» (castellanu).
  2. Tindale, 1974, p. 232.
  3. McIntosh, 2012, páxs. 9–26.
  4. Judd y Trevaskis, 2018.
  5. Kirk, 2012, p. 29.
  6. PMI,.
  7. Heeres, 1899, p. viii,64-67.
  8. McIntosh, 2012, p. 21.
  9. Long, 1992, páxs. 83–84.
  10. «Wessel Islands». Encyclopedia Britannica. Consultáu'l 21 January 2022.
  11. 11,0 11,1 Tansley, Craig (2 d'abril de 2021). «The forgotten Top End islands even the locals don't know about». Consultáu'l 21 de xineru de 2022.
  12. ERIN, 2012.
  13. 13,0 13,1 Abram, Mitchell (20 January 2022). «Calls for clean-up to remove plastic waste piling up on the Wessel Islands, off Arnhem Land». Australian Broadcasting Corporation. Consultáu'l 21 January 2022.

Enllaces esternos

[editar | editar la fonte]