Và al contegnud

La bella indormenta

De Wikipedia
Version del 20:40, 15 set 2024 di Laurbereth (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOL|dial=MIL}} thumb|alt=|350px|''La bella indormenta'', una representazzion depencia del [[John Collier ind el 1921]] '''''La bella indormenta''''' (franzes: ''La Belle au bois dormant'', todesch: ''Dornröschen''), cognossud ancasì coma '''''La bella indormenta ind el bosch''''', a l’è un cunt de fade che el parla de una prenzipessa instriada de una fada cativa e constreccia a dormì per 100 agn inanz...")
(dif) ←Version pussee vegia | Varda la version corenta (dif) | Version pussée noeuva → (dif)
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
La bella indormenta, una representazzion depencia del John Collier ind el 1921

La bella indormenta (franzes: La Belle au bois dormant, todesch: Dornröschen), cognossud ancasì coma La bella indormenta ind el bosch, a l’è un cunt de fade che el parla de una prenzipessa instriada de una fada cativa e constreccia a dormì per 100 agn inanz de vesser dessedada de un bell prenzep. Una fada bona – che la gh’ha tema che la prenzipessa la se stremizza a dessedàss solla sollenta depos inscì tant temp – la manda a dormì con la magia tucc i vabitant del bosch e del palazz real per tegnìgh compagnia a la prenzipessa e fàj dessedà insema a lee.[1]

La version pussee veggia de quell cunt chì la se trœuva ind el Perceforest, un’œuvra franzesa in prœusa scrivuda intra el 1330 e el 1344.[2] Un’oltra version l’è quella de l’iscriccior napoletan Giambattista Basile, che l’ha intitolada Sol, Luna e Talia e l’ha publegada ind el sò Pentamerone intra el 1634 e el 1636.[3] L’è pœu staita tolta su de nœuv del Charles Perrault che l’ha missa sgiò ind el sò Histoires ou contes du temps passé ind el 1697.

Trama

La veggia la ghe insubiss una verga a la Bella indormenta, La bella indormenta de l’Alexander Zick (1845–1907)

Al batezz de la fiolina de un rè e de una resgina ghe ven invidad set fade bone per fàgh de guidazze a la prenzipessina e per insubìgh di cadò. I set fade se seten sgiò al disnaron ch’inn dree a fà a palazz, e a ognavuna de lore ghe ven dait una scatolina dora che la gh’ha dent dei usadei dor zornid con di preje prezziose. De lì adree, un’oltra fada la ven prest a voltra: a l’è una vegia foldona che la vegneva minga fœura de cà de 50 agn e de la qual tucc i s’eren desmentegad. Impunemanca, anca a questa veggia fada ghe ven dait una cadrega per setàss sgiò al tavolon per disnà insema ai oltre. L’è però minga inscì contenta, e la taca subet a barbota di menasce a bassa vos. La fada quella di set la odiss e – per pagura che la fada cativa la vœula nœusegh a la prenzipessina – la se scond dedree de di tende.

Ses di fade invidade ghe ofrissen a la prenzipessina di cadò spezziai: bellezza, arguzzia, grazzia, danza, canzon e talent musegal. La fada quella di vocc – ancamò inrabida per vesser minga staita invidada – la ghe fa su un’instriadura a la prenzipessina cont el dìgh che un dì la se sbusarà un did cont una verga per cusì e la creparà de conseguenza. A ven la vœulta de la fada quella di set, che la prœuva a desfà l’instriadura de la fada prezzedenta, ma riessendegh però nomà in part. Inscambi de tirà propri la stringa, la prenzipessa la se indormentarà e basta per un period de zent agn, e la vegnarà dessedada del fiœul de un rè.

Per provà a salvà la fiolina de un destin inscì fosch, el rè l’ordena che tute i verghe per cusì vegnen brusade su o sequestrade. Ghe passa quindes o sedes agn e, un bell dì, quand che el rè e la resgina inn minga a palazz, la prenzipessa l’è dree a indà in sgir per la cort quand che l’incontra una veggia – provabilment la fada cativa strasvestida – adree a cusì propri cont una verga. La prenzipessa – che l’ha mai vedud un arnes compagn – la ghe domanda se la pœul dovràll. L’instriadura la ven donca missa in opra quand che la prenzipessa la se sponsg el did con la verga, e la se indormenta profondament in su l’at. La veggia la taca a vosà e un quajvun el prœuva a dessedà la prenzipessa, senza però riessìgh. La ven menada ind la cambra pussee bella del castell e missa a possà in su un lecc cont i ninzœui recamad con fii de or e arsgent. La fada quella di set – quella bona – la riva in su una carroccia menada inanz de di dragh, e la capiss subet che la prenzipessa la gh’havarà pagura a dessedàss tuta solla; donca, la decid de mandà tucc a dormì, condemanch el rè e la resgina. El rè e la resgina ghe dann un basin a la fiœula e lassen el castell, inscì de desturbà pu quii che dorma. La fada la fa una magia e ghe compariss un frach de arbor, rovede e spine per quatà el castell e protesgel del mond de de fœura.

Ghe passa una zentenera de agn, e un prenzep de un’oltra fameja real el trœuva el castell scondud intanta che l’è dree a cascià ind i bosch. I sò servidor ghe cunten su la storia de quell castell chì, e un vegg el ghe despoltia che liliscì a gh’è una bella prenzipessa, constreccia a dormì per zent agn infina a quand el fiœul de un rè el ven minga a dessedàlla. El prenzep el fa donca una fadiga mata a passà fœura tucc i arbor, rovede e spine per rivà al castell. A la fenitiva, el trœuva la cambra indova ghe dorma denter la prenzipessa: a l’è inscì bella che lu el feniss sgiò a sgenoggion per el s’cess. A se scassa l’instriadura e la prenzipessa la se desseda e la dœuggia el prenzep con duu œugg dolz dolzent compagn de la mel. I parlen insema per un bell poo e, intratanta, i vabitant del castell se desseden anca lor. El prenzep e la prenzipessa se mariden ind la capella del castell.

Apœus al mariozz, el prenzep el ven a trovà la Bella indormenta per quatr’agn, e i duu gh’hann anca di fiœui insema. Tamen, el ghe fa minga vedé la mojer ai sœu desgià che la mader soa de lu la ven sgiò de una fameja de orch maja-bagaj. Quand el pader el mœur, el prenzep el deventa rè e el se tira adree a viver insema a lu anca la sò sposa e i duu fiolit: una tosa de quantr’agn de nom Aurora e un mas’c de trii ciamad Dì.

Un bell dì, el sgioven rè el gh’ha de indà in guerra contra un regn ai siront del sò ream; el ghe da la resgenza a sò mader e la lassa a ministrà tuscoss e a incuràss de la sò fameja. Adree a la partenza del sò s’cet, la veggia orchessa la fà menà la nœura via ind una baitina in mez ai bosch e la ghe comanda al cœugh de cusinàgh l’Aurora per zena. El cœugh – che el vœul nò copà la tosa – el ghe prepara un berin che l’iscœud assee la fam de la veggia resgina. L’orchessa pœu la ghe comanda de dàgh de majà el Dì, ma el cœugh el ghe prepara nomà un cavrin. Pœu la vœul anca la Bella indormenta, e el cœugh inscambi el ghe da un zerv. Tamen, a la fenitiva, la resgina la descovriss la rasgia del cœugh e la prepara una vasca ind el cortil piena de bisse e serpent. El rè, però, el torna indree e la veggia orchessa – catada in castegna – la se sbat per la vergogna denter ind la vasca piena de bisse, che la tracagnen su cont ingordisia. Adree al fatazz, el rè, la sgiovena resgina e i sò fiolit viven per semper feliz e content.

Referenze

  1. 410: The Sleeping Beauty.
  2. (2004) The Types of International Folktales: A Classification and Bibliography. Helsinki: Suomalainen Tiedeakatemia, 244–245. 
  3. (2009) Folk & Fairy Tales, 4, Broadview Press, 63–67. ISBN 978-1-55111-898-7. 

Olter proget