Rampœusgen

Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

Rampœusgen (todesch: Rapunzel, franzes: Raiponce) l’è un cunt de fade todesch^[1] che i Fradei Grimm hann regolt e publegad ind el sò liber Cunt de bagaj e del fogolar ind el 1812. La storia l’è però impientada in sul vegg cunt napoletan de Petrosinella del Giambattista Basile del 1634.^[2][3]

A gh’era una vœulta, tant temp indree, una cobia de spos che la voleva propri tanta un bagaj. El sò desideri el deventa realtaa quand che lee – la sposa – un bell dì la se incorsg de vesser dree a speccià. I duu spos viven de banda a un gross ort de erbe e fior che el perten a una stria. La sposa la gh’ha una vœuja mata de tastà i piante de rampœusgen che la ved tucc i dì ind l’ort de la vesina de cà. La sò vœuja a l’è inscì inscodibila che la se refuda de majà tuscoss, asca la rampœusgen che la cress ind l’ort. L’ispos el sa pu cossa fa e el taca ancasì a havégh pagura che la dona la ghe crepi de fam, e inlora – cont el spirà del sol e el calà de la nocc – el decid de indà de sfros ind l’ortesell de la vesina per robàgh i piante inscì susside de la sò fomna. Quand che el torna indree a baita, la sò dona la se fa su un’insaladona con la rampœusgen e se la tracagna sgiò de gust. El dì adree, però, la sposa la ne vœul pussee e l’hom el va ancamò ind l’ort per catàghen su un poo. Lilinscì, el ghe trœuva la vesina de cà, sgiamò dree a specciàll. Lee la ghe vosa adree che l’è un lader, un baloss, intanta che lu el prœuva a spiegàgh la situazzion de la sò fomna. La stria le perdona e la ghe conzed de catà su tuta la rampœusgen che el desidera, ma in scambi de quest la vœul propri la sò tosa quand che la sò sposa l’havarà missa al mond. L’hom, desperad, el ghe dis de sì.

Ghe ven el dì che la sposa la parturiss una bella popœula, e la stria la riva e se la porta subet a baita per tiràssela su indeperlee. La ghe met el nom de “Rampœusgen” per via de la pianta che sò mader la sussiva un gran tant. La Rampœusgen la ven su ind una bella tosa cont i cavii dor e longh longhent. Quand che la compiss dodes agn, la stria la sarra su ind una torr in mez al bosch, senza de scale o una porta, ma nomà cont una fenestra e una stanza in zima a la strucciura. Per visità la fiœula, la stria la riva ai pee de la torr e la ghe vosa: «Rampœusgen! Rampœusgen! Lasses sgiò i cavii che ghe rampeghi sora.» Ogna vœulta che la Rampœusgen la sent quella fras chì, la liga una longa trezza a un rampin arent a la fenestra e se la lassa indà sgiò i cavii infina a che tochen terra, inscì che la stria la pœuda brancàj.

Un quaj agn adree, un prenzep l’è dree a indà a cavall per el bosch, e el sent de bot la Rampœusgen a cantà de la sò torr. In estes per l’armonia de la sò vos d’angiola, el prenzep el se met a zircà la font de questa melodia, infina a che el trœuva la torr de la tosa, ancaben che el riessa minga a indàgh denter. De quella vœulta lì, el prenzep el se mena indree a la torr de sovenz, e un dì el ved la stria – vegnuda a trovà la s’ceta – che la se fa mandà sgiò una trezza de cavii per rampegàgh su. Quand che la stria la va via, el prenzep el ghe rœuga a la Rampœusgen de mandàgh sgiò la trezza. Desgià che la pensa che la stria la saja dree a ciamàlla ancamò, la Rampœusgen la se lassa sgiò i cavii. Lee la ghe manda sgiò la trezza e lu el ghe rampega su, e inscì i se cognossen. I se namoren subet e se mariden de scondon. Un dì, però, quand che la stria la ven a trovàlla, la cobia l’è dree a pensà a una manera per menà i tolle senza fàss descovrì: deciden che el prenzep el ghe portarà tucc i dì a la mojer un fil de seda, infina a che lee la ghe n’havarà assee per fà su una scala e menàss sgiò de la torr inscì de vesser bona de slissà via insema a lu a cavall.

Inanz che i riessen a scapà debon, impunemanca – intanta che la stria l’è vegnuda a trovàlla – la Rampœusgen la ghe domanda senza pensà a che fœusgia i sò vestiment sajen tucc strecc intoren al vidin. La stria la capiss donca che la tosa l’è gravia, e la se inrabiss coma un tor. Ind un moment de fota, la stria la ghe taja i cavii e la cascia via ind el bosch a tiràss fœura di strasc indeperlee.

Quella nocc lì, quand che el prenzep la ciama, la stria la taca via al rampin i cavii de la Rampœusgen e inscì lu el ghe rampega su. Una vœulta rivad ind la stanza, però, el se trœuva denanz la stria inscambi de la sò dona, che la ghe dis che de mò inanz el vedarà pu la Rampœusgen. Scoss per la revelazzion, el prenzep el se slanza sgiò de la torr; el soraviv, ma – desgià che el feniss sora un zosch de spine – el resta inorbid perchè i spine ghe vann ind i œugg. Un mes adree, la Rampœusgen, tuta solla ind el bosch, la met al mond duu sgemei: un mas’c e una fomna.

Per dei agn adree, el prenzep el se mena in sgir per el pajes e, a la fenitiva, el riva ind el bosch indova la Rampœusgen l’è dree a viver cont i sò s’cet. La dona la se met a cantà e el prenzep la recognoss subet. El ghe va adree a la vos de lee; la trœuva e se brazzen su per la passion. I lagrimon de la Rampœusgen ghe fenissen ind i œugg al prenzep, che se sanen coma per miragol e inscì lu el torna a vedégh. El prenzep el se tira donca adree la Rampœusgen e i sò fiœui a viver insema a lu ind el sò regn, indova i viven feliz e content.

A gh’è un’oltra version del fenal del cunt che el dis che i trezze tajade via de la Rampœusgen inn borlade sgiò inanz che la stria la podess menàss sgiò, e inscì l’è restaita trapolada ind la torr.^[4]

• Wikimedia Commons el gh'ha dent imagin o alter archivi su Rampœusgen