Và al contegnud

Gioconda (tram)

De Wikipedia
Version del 15:25, 13 set 2024 di Sciking (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOLMIL}} thumb|La Gioconda al Cimiteri Magior La '''Gioconda''' a l'era el nom che i milanes ghe daven al servizzi tranviari per el straport di mort de la cità al Cimiteri Magior. == Storia == Cont el slargàss de la cità el Cimiteri Monumental l'è bastad pu e l'è stad fad su, arent a Musoch, el noeuv cimiteri Magior, lontan di bande pu...")
(dif) ←Version pussee vegia | Varda la version corenta (dif) | Version pussée noeuva → (dif)
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
La Gioconda al Cimiteri Magior

La Gioconda a l'era el nom che i milanes ghe daven al servizzi tranviari per el straport di mort de la cità al Cimiteri Magior.

Storia

Cont el slargàss de la cità el Cimiteri Monumental l'è bastad pu e l'è stad fad su, arent a Musoch, el noeuv cimiteri Magior, lontan di bande pussee urbanizade de la cità, inscì de serrà i vari foponit voramai ciapad dent del cresser de la cità: con la soa vertura del 1895 el comun de Milan ghe domanda a la Carminati e Toselli de fà su di veture per menà i corp e i parent del mort, inscì che fussen comod. [1]

La linia tranviaria a l'è fada su propi per quell servizzi chi, desgià che prima el bosch de la Merlada l'era minga servid, e per un poo de temp ghe saria passad nissun tram normal.[2]

Per el 1907 gh'è sgiontada una stazzion in Porta Romana, progetada del Francesco Minorini e de l'architet Pasquale Tettamanzi, per servì mej la part bassa de la cità: cont el desvilup di viture a motor el servizzi via tram a l'è sospendud del 1928 a Porta Romana e del 1930 del Monumental, ma el tirarà inanz per un poo con di bus eletrigh de la Rognini e Balbo.[1][3] Gh'era stad, per el 1926, l'ideja de fànn su vuna in Porta Magenta e 'n oltra in Porta Venezzia, ma la restarà domà un penser, vist la fin del servizzi.[3]

La stazzion de Porta Romana la sarà serrada e doperada de l'ATM 'me sit per el dopolavorà e poeu la deventarà un sit termal.[1]

Red

In principi i mort rivaven cont el carr in via Bramant, arent al Monumental, e vegniven portad a Musoch a travers de piazza Cenis e de Garegnan, con la noeuva stazzion de Porta Romana i tram che partiven de là passaven la circonvallazzion di tram per rivà in porta Volta e, de là, passaven el Monumental per metés insema a la linia.[1]

I tram

I convoeuj di mort gh'haveven una motris, spartida in du toch de vot post indova che se setaven i parent, e una remociada, indova che gh'era la bara, che l'era caregada a travers de 'n fals paviment in stazzion, e anca i pret che faseven poeu la cerimonia.[3]

Per i parent del mort gh'era di sedil con sora el vellud, i interni eren in nos e teak e gh'era di fenestre smeriade cont el stema del comun, quatade con di tende color piomb.[3] Eren anca refrescade d'estad e scoldade d'inverna.[2]

I motris inn restade in servizzi a l'ATM 'me mez de lavorà, dopo vesser stade piturade, menter el par che i remorciade sien finide in su la ferrovia Genoa-Casella dopo un cambi de scartament.[3]

Riferiment

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Il Tram funebre (la Gioconda)
  2. 2,0 2,1 La Gioconda - un tram unico
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Ricordando la Gioconda, il tram per Musocco