candir-se
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: central /kənˈdir.sə/ balear /kənˈdiɾ.sə/, /kən.dirˈsə/ Occidental: /kanˈdiɾ.se/
Verb
[modifica]candir-se intr. pron.
- decandir-se
Conjugació
[modifica]Tercera conjugació incoativa
| Formes no personals | Notes | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| simples | compostes | ||||||
| infinitiu | candir-se | haver-se candit | |||||
| gerundi | candint-se | havent-se candit | |||||
| participi | candit, candida, candits, candides | ||||||
| Formes personals simples | |||||||
| indicatiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | |
| present | em candeixo | et candeixes | es candeix | ens candim | us candiu | es candeixen | |
| em candeixi | sept | ||||||
| em candisc | et candixes | es candix | es candixen | occ | |||
| imperfet | em candia | et candies | es candia | ens candíem | us candíeu | es candien | |
| passat simple | em candí | et candires | es candí | ens candírem | us candíreu | es candiren | |
| futur | em candiré | et candiràs | es candirà | ens candirem | us candireu | es candiran | |
| condicional | em candiria | et candiries | es candiria | ens candiríem | us candiríeu | es candirien | |
| subjuntiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | |
| present | em candeixi | et candeixis | es candeixi | ens candim | us candiu | es candeixin | |
| em candisca | et candisques | es candisca | es candisquen | occ | |||
| imperfet | em candís | et candissis | es candís | ens candíssim | us candíssiu | es candissin | |
| et candisses | ens candíssem | us candísseu | es candissen | ||||
| em candira | et candires | es candira | ens candírem | us candíreu | es candiren | val | |
| imperatiu | – | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | |
| present | – | candeix-te | candeixi's | candim-nos | candiu-vos | candeixin-se | |
| – | candix-te | candisca's | candisquen-se | occ | |||
Formes compostes i perifràstiques
| indicatiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | verb |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| perfet | m'he | t'has | s'ha | ens hem | us heu | s'han | ... candit |
| ens havem | us haveu | ||||||
| passat perifràstic | em vaig | et vas | es va | ens vam | us vau | es van | ... candir |
| et vares | ens vàrem | us vàreu | es varen | ||||
| plusquamperfet | m'havia | t'havies | s'havia | ens havíem | us havíeu | s'havien | ... candit |
| passat anterior o perifràstic |
m'haguí | t'hagueres | s'hagué | ens haguérem | us haguéreu | s'hagueren | ... candit |
| em vaig haver | et vas haver | es va haver | ens vam haver | us vau haver | es van haver | ||
| et vares haver | ens vàrem haver | us vàreu haver | es varen haver | ||||
| futur perfet | m'hauré | t'hauràs | s'haurà | ens haurem | us haureu | s'hauran | ... candit |
| condicional perfet | m'hauria | t'hauries | s'hauria | ens hauríem | us hauríeu | s'haurien | ... candit |
| m'haguera | t'hagueres | s'haguera | ens haguérem | us haguéreu | s'hagueren | ||
| subjuntiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | verb |
| passat perifràstic | em vagi | et vagis | es vagi | ens vàgim | us vàgiu | es vagin | ... candir |
| em vaja | et vages | es vaja | ens vàgem | us vàgeu | es vagen | ||
| perfet | m'hagi | t'hagis | s'hagi | ens hàgim | us hàgiu | s'hagin | ... candit |
| m'haja | t'hages | s'haja | ens hàgem | us hàgeu | s'hagen | ||
| plusquamperfet | m'hagués | t'haguessis | s'hagués | ens haguéssim | us haguéssiu | s'haguessin | ... candit |
| t'haguesses | ens haguéssem | us haguésseu | s'haguessen | ||||
| m'haguera | t'hagueres | s'haguera | ens haguérem | us haguéreu | s'hagueren | ||
| passat anterior perifràstic |
em vagi haver | et vagis haver | es vagi haver | ens vàgim haver | us vàgiu haver | es vagin haver | ... candit |
| em vaja haver | et vages haver | es vaja haver | ens vàgem haver | us vàgeu haver | es vagen haver |
Paradigmes de flexió: em candeixo, es candeix, ens candim