so

so

1. Codi de llengua ISO 639-1 del somali.

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom) /ˈsɔ/, (gironí) /ˈso/
• Rimes: -ɔ
• Homòfon: ço

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (article àton) /so/, /su/
• Etimologia: Nom 1: del llatí sonus.
• Etimologia: Nom 2: formació analògica del plural sons.
• Etimologia: Article: del llatí ipsō, ablatiu de ipse origen de l’article es.

so m. ‎(plural sons)

1. Pertorbació de l'aire audible pels éssers vius.

• silenci

• (musicals) amanyac, balada, barcarola, cant, cantiri, cantúria, cançó, cobla, corranda, escoli, himne, melodia, música, romança, tonada, virolai
• (no musicals) cacofonia, cruixit, brunzit, fressa, grinyol, remor, soroll

so m. ‎(plural sons)

1. (tarragoní, mallorquí, menorquí) Forma alternativa de son ‎(«estat de somni»).

so m. ‎(plural sos)

1. (mallorquí, eivissenc) Article determinat masculí i singular usat en el parlar salat exclusivament darrere les preposicions amb i a voltes també en.

   Va anar-hi amb so cotxe.

• s' (forma apostrofada)
• es (en el parlar salat sense la preposició amb)
• el, l' (en català estàndard)
• lo, l' (en les variants occidentals)
• en, n' (usat exclusivament davant noms propis o sobrenoms de persona)

• S’utilitza la forma apostrofada s', equivalent també a es, seguint les normes d’apostrofació. Exemples: amb s'oceà, però amb so iot, amb s'RSS.
• Tots els topònims han de portar l'article quan aquest s'acompanya d'algun complement. L'article també pot ser indeterminat. Exemple: Montjuïc, amb so Montjuïc de s'olimpíada.

so ‎(infinitiu ser)

1. (ortografia del 2016) Forma alternativa de só.

• Anagrames: os ^(alfagrama), ós

• Article corresponent a la   Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

• Pronúncia: /səʊ/ àudio (EUA) ^ⓘ

so ‎(no comparable)

1. tan

   It's so beautiful!

   És tan bonic!

2. això

   «So you said, Sir, was Phoebe’s cool reply.» (Emily Sarah Holt, The Maiden's Lodge, capítol XI)

   Això ho diu vostè, va ser la freda resposta de Phoebe

so

1. així que, per tant

   He likes the silence, so do not sing in his house.

   Li agrada el silenci, per tant no cantis a casa seva.

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (preposició àtona) /so/

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (interjecció) /ˈso/
• Rimes: -o
• Etimologia: Preposició: Del prefix llatí sub.
• Etimologia: Interjecció: De l'antic adverbi seor, abreviació de señor. Dirigit a un animal, d'origen onomatopeic.

so

1. sota

   Y no podían ocupar la calle, so pena de multa.

   I no podien ocupar el carrer o serien multats.

so

1. tros de

   so burro ― tros de ruc

2. xo

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /so/
• Etimologia: De s.

so ‎(acusatiu so-on, plural so-oj, plural acusatiu so-ojn)

1. Nom de la vint-i-dosena lletra de l'alfabet esperantista.

• s (lletra)
• ro (anterior), ŝo (posterior)

• Per a més informació vegeu l'entrada al Plena Ilustrita Vortaro de Esperanto sobre so

so

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de sapere